Masia Rosàs

La primera edificació de la Masia Rosàs, abans coneguda com a can Majó, data de l’any 1084. La Masia pertany a la mateixa família des de la seva aparició, passant de pares a fills per línia directa. No obstant això, quan la pubilla de can Majó es va casar amb l’hereu de Rosàs, es va decidir canviar el nom per Masia Rosàs. L’actual edificació, de planta basilical, data del segle XV, mentre que la façana és del segle XVIII.

La masia va arribar a produir 180.000 litres de vi, que s’elaborava a la mateixa masia amb premses. La “Guardiola” era el bosc anomenat “Bosch Gran”, que a l’actualitat té una extensió de prop de 110 hectàrees de superfície i arriba fins al terme municipal de Molins de Rei formant part del Parc Natural de Collserola.

L’era, del segle XVII, disposa de toves dels segles XVIII i XIX. La porta d’entrada a la masia, del segle XVIII, és d’arc carpanell, de gran rigor constructiu. L’actual bar-xemeneia era l’antiga cuina, i s’hi pot veure la mateixa xemeneia del segle XVII, mentre que la sala on es realitzen els casaments, banquets i convencions, que compta amb una capacitat de fins a 500 convidats, era el celler on es guardaven les bótes de vi.

Les sales interiors de la masia, on es poden realitzar els aperitius, antigament servien com a menjador i rebost de la família.

La masia, que es va inaugurar l’abril del 1987 per a celebracions, està envoltada de 30.000 m² de parc verd privat que serveix com a aparcament i de 8.000 m² de jardins amb gespa on es poden celebrar tot tipus d’esdeveniments.

La família Rosàs-Majó ha estat sempre molt compromesa amb Sant Cugat i Valldoreix i ha proporcionat a la ciutat des de caps de Milícia durant el segle XIX en defensa del naixent estat liberal fins a batlles i consellers. Junt amb altres antics propietaris del municipi de Sant Cugat del Vallès, la família Rosàs-Majó va facilitar l’arribada del ferrocarril el 1917, així com la construcció d’una carretera que unís el municipi amb Barcelona passant per La Floresta, Les Planes i Vallvidrera. Tots els voltants de la masia, majoritàriament camps de vinyes, formaven part de la finca. La filoxera, el ferrocarril i l’arribada dels nous residents a la ciutat, així com el pas progressiu fins a convertir-se en una zona de residència d’estiu, van propiciar l’abandonament de l’agricultura per passar a dedicar-se al món dels materials de construcció i del transport.

El 1986, Jesús Rosàs Hevia va decidir la restauració de la masia per condicionar-la per al sector de la restauració, ja que la masia es trobava en un estat ruïnós degut als 60 anys que va estar deshabitada.

L’albereda d’arbres que envolten tota la masia es van plantar cap a la meitat dels anys 60. El jardí, situat a la part del darrere de la masia, es va dissenyar el 1993, donant a la finca un jardí d’estil anglès envoltat de coníferes i pollances de més de 40 anys.

Tot aquest conjunt d’elements fan que la masia tingui un aire rústic català. A més, la seva excel·lent ubicació -està situada a Sant Cugat del Vallès, a només 10 km de Barcelona i a 2 km de la sortida 8 dels Túnels de Vallvidrera, a la mateixa carretera- fan que sigui l’escenari idoni per organitzar tota mena d’esdeveniments.